No hi ha pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures.
Pots no haver estat el seu primer, el seu últim o el seu únic amor. Ella va estimar abans i pot estimar de nou. Però si ella t’estima ara, no importa res més. Ella no és perfecta, tu tampoc ho ets, i vosaltres dos no ho sereu mai però si ella pot fer-te riure encara que sigui tan sols una vegada, pot fer-te pensar dues vegades, i a més admet que és humana i que pot cometre errors, no la deixis marxar i dóna-li el millor de tu mateix. Ella no et recitarà poesies i segurament no pensarà en tu en tot moment, però et donarà una part d’ella que sap li podries trencar, el seu cor. No li facis mal, no la canviïs i no esperis d’ella més del que ella et pugui donar. No l’analitzis, somriu quan et faci feliç, crida quan et faci enfadar i enyora-la quan ella no hi sigui. Estima-la amb tota l’ànima quan rebis el seu amor perquè el cert és que no existeixen les noies perfectes, però sempre hi haurà una noia especial que serà perfecta per tu.