Podràs oblidar el meu nom, podràs oblidar els meus petons, però en l’aire romandran per sempre la meva veu i el meu record.
No hi ha pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures.
Pots no haver estat el seu primer, el seu últim o el seu únic amor. Ella va estimar abans i pot estimar de nou. Però si ella t’estima ara, no importa res més. Ella no és perfecta, tu tampoc ho ets, i vosaltres dos no ho sereu mai però si ella pot fer-te riure encara que sigui tan sols una vegada, pot fer-te pensar dues vegades, i a més admet que és humana i que pot cometre errors, no la deixis marxar i dóna-li el millor de tu mateix. Ella no et recitarà poesies i segurament no pensarà en tu en tot moment, però et donarà una part d’ella que sap li podries trencar, el seu cor. No li facis mal, no la canviïs i no esperis d’ella més del que ella et pugui donar. No l’analitzis, somriu quan et faci feliç, crida quan et faci enfadar i enyora-la quan ella no hi sigui. Estima-la amb tota l’ànima quan rebis el seu amor perquè el cert és que no existeixen les noies perfectes, però sempre hi haurà una noia especial que serà perfecta per tu.