Crec en allò immediat, crec en el pas dels anys, crec que si sempre estem junts no caurem mai en tants paranys.
Tu ets la cançó que potser escriure demà, serà el nostre petit secret, ningú la podrà escoltar, només tu i jo.
Les campanes escrostonades i les trompetes gastades bufen desdenyoses a la meva cara. Però no va així. No vaig néixer per perdre’t.