Estava vigilant a la branca d’un arbre un gall experimentat i astut.
Una guineu que passava per allà i el va veure va pensar a veure com s’ho podria fer per atrapar el gall.
I amb veu melindrosa li va dir:
Germà, perquè hem de barallar-nos? Que hi hagi pau entre nosaltres. Vinc a portar-te aquestes bones noves; baixa i et donaré una abraçada. No triguis que he de córrer molt encara. Bé podeu viure sense por, galls i gallines: som ja germans vostres. Festegem les paus; veniu a rebre la meva fraternal abraçada.
I el savi gall li va respondre:
Amic meu, no podries portar-me millor nova que aquestes paus; i encara em complau més, per ser-ne tu el missatger. Des d’aquí dalt veig dos gossos de caça, sens dubte són correus de la feliç notícia, van de pressa i aviat arribaran. Baixaré: així seran els abraçades generals.
I la guineu apressada va dir:
Adéu!, és llarga avui la meva jornada; haurem de deixar els plaers per a un altre dia.
I el bergant, contrariat i amoïnat, va tocar el dos cames ajudeu-me abans no arribessin els dos gossos.
El Gall va esclatar a riure, en veure’l córrer tot torbat perquè no hi ha plaer major a enganyar a l’enganyós.
Fi