Un dia una llebre se’n burlava de la lentitud en caminar d’una tortuga.
La tortuga, rient-se’n, li va replicar:
– Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda que allò era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposés el camí i la meta.
En arribar el dia i l’hora de la cursa, van començar les dues a la vegada.
La tortuga va començar just en sentir el xiulet amb el seu pas lent però segur, mentre la llebre va fer un gran salt i un esprint bestial.
La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, seguia avançant tranquil·la cap a la meta.
En canvi, la llebre, que havia sortit molt ràpida, en veure com n’era d’enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí i es va quedar adormida.
Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrere seu i espantada va veure com la tortuga estava a punt d’arribar a la meta.
Va córrer i córrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.
Com heu pogut veure, sovint no per córrer més s’arriba abans.
El més important és seguir endavant i no defallir.
Fi