Els que estimen esperant que els estimin perden el temps, l’amor no és un intercanvi, és un acte de fe.
El teu temps és limitat, no el malgastis vivint la vida d’un altre. No et quedis atrapat en el dogma de viure com els altres pensen que hauries de viure. No deixis que els sorolls de les altres opinions facin callar la teva pròpia veu interior. I el més important, tingues el coratge per fer el que et diuen el teu cor i la teva intuïció. Ells saben d’alguna manera en el que vols convertir-te realment. Tota la resta és secundari.
Pots no haver estat el seu primer, el seu últim o el seu únic amor. Ella va estimar abans i pot estimar de nou. Però si ella t’estima ara, no importa res més. Ella no és perfecta, tu tampoc ho ets, i vosaltres dos no ho sereu mai però si ella pot fer-te riure encara que sigui tan sols una vegada, pot fer-te pensar dues vegades, i a més admet que és humana i que pot cometre errors, no la deixis marxar i dóna-li el millor de tu mateix. Ella no et recitarà poesies i segurament no pensarà en tu en tot moment, però et donarà una part d’ella que sap li podries trencar, el seu cor. No li facis mal, no la canviïs i no esperis d’ella més del que ella et pugui donar. No l’analitzis, somriu quan et faci feliç, crida quan et faci enfadar i enyora-la quan ella no hi sigui. Estima-la amb tota l’ànima quan rebis el seu amor perquè el cert és que no existeixen les noies perfectes, però sempre hi haurà una noia especial que serà perfecta per tu.