La història és l’únic gènere literari en el qual els personatges reals no semblen estar fora de lloc. En les novel·les resulten odiosos
Qui es propose llegir la història amb ponderació trobarà que constantment es repeteixen les mateixes escenes: tan sols es necessita canviar els noms dels actors
Hi ha dues històries: l’oficial i mentidera, i l’altra, aquella que no figura en els llibres, i és la real: la vergonyant
Els historiadors es pensen que escriuen història. Però tot el que en ells no és erudició – i encara, encara… – és política. Política més o menys elevada, però política al cap i a la fi