En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se’ls. Per poder salvar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa.
El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i poder anar-se’n a jugar.
El mitjà es va construir una casa de fusta. En veure que el seu germà petit ja havia acabat, s’afanyà per anar-se’n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
– Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases – va renyar als seus germans mentre aquests s’ho passaven la mar de bé jugant mentre ell seguia treballant.
El llop va sortir des de darrere del porquet petit i el començà a perseguir.
El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla.
El llop s’aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure ràpidament.
El llop llavors va començar a perseguir al porquet petit pel bosc, que va córrer a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va acabar caient encara que li va costar una miqueta més que la casa de palla. Els dos porquets van sortir corrent d’allà i es van dirigir cap a casa del seu germà gran. Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar.
Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per entrar per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua. El llop golafre va baixar per l’interior de la xemeneia, però va caure dins l’olla d’aigua bullent i es va escaldar.
Va fugir d’allà amb uns terribles udols que se sentiren per tot el bosc, i es diu que mai, mai més va voler menjar cap porquet.
Fi